Temperament és una tècnica de tractament tèrmic aplicada a aliatges ferrosos, com l'acer o la fosa, per aconseguir una major tenacitat disminuint la duresa de l'aliatge. La reducció de la duresa sol anar acompanyada d'un augment de la ductilitat, disminuint així la fragilitat del metall. El tremp es realitza normalment després de l'extinció, que és un refredament ràpid del metall per posar-lo en el seu estat més dur. El tremp s'aconsegueix mitjançant l'escalfament controlat de la peça de treball trempada a una temperatura inferior a la seva "temperatura crítica més baixa". Això també s'anomena temperatura de transformació més baixa o temperatura d'aturada més baixa (A1); la temperatura a la qual les fases cristal·lines de l'aliatge, anomenades ferrita i cementita, comencen a combinar-se per formar una solució sòlida monofàsica anomenada austenita. S'evita escalfar per sobre d'aquesta temperatura, per no destruir la microestructura molt dura i apagada, anomenada martensita.
El control precís del temps i la temperatura durant el procés de temperat és crucial per aconseguir l'equilibri desitjat de propietats físiques. Les baixes temperatures de tremp només poden alleujar les tensions internes, disminuint la fragilitat i mantenint la major part de la duresa. Les temperatures de tremp més altes tendeixen a produir una major reducció de la duresa, sacrificant una mica de resistència a la fluència i resistència a la tracció per augmentar l'elasticitat i la plasticitat. Tanmateix, en alguns acers de baix aliatge, que contenen altres elements com el crom i el molibdè, el tremp a baixes temperatures pot produir un augment de la duresa, mentre que a temperatures més altes la duresa disminuirà. Molts acers amb altes concentracions d'aquests elements d'aliatge es comporten com a aliatges d'enduriment per precipitació, que produeixen els efectes contraris en les condicions que es troben en el tret i el tremp, i s'anomenen acers maraging.
En els acers al carboni, el tremp altera la mida i la distribució dels carburs a la martensita, formant una microestructura anomenada "martensita temperada". El tremp també es realitza en acers normalitzats i ferros colats, per augmentar la ductilitat, la mecanització i la resistència a l'impacte.[3] L'acer es tempera generalment de manera uniforme, anomenat "trempatge", produint una duresa gairebé uniforme, però de vegades s'escalfa de manera desigual, anomenada "tremp diferencial", produint una variació de duresa.
